Ho haveu vist???

Ho haveu vist???

La fotografia que vaig penjar ahir en aquest blog, va ser enviada i va sortir al Temps de TV3; us deixo l'enllaç http://www.tv3.cat/videos/968699

La d'avui ni ha sortit ni sortirà a TV3, ningú l'ha enviat.

Avui un altre dia amb boira gebradora; les imatges són precioses però molt millor en directe.

Calaf: la dimensió desconeguda...

Després de molt de temps de no tocar el blog, avui... ...l'actualitzo!

Som dimarts 13 de gener del 2.009, surto de casa a les 8 del matí per anar a Calaf; fa un sol maco, radiant, per l'hora que és.

Passat Copons el cel es torna d'un color gris-blanc-rosa; no és el cel, és... una cortina que no em deixa veure res... he d'engegar els llums del cotxe si no vull que algun despitat em faci un petó al "cul". Cada metro que avanço veig que la cortina és més espessa... ara ja no és una cortina, ara és una paret blanca-grisa i tova, i a més humida... és la boira gebradora, la coneguda boira gebradora que només apareix a l'Alta Anoia.

Sembla que entris a la dimensió desconeguda, a un lloc on mai has estat, a un lloc totalment desconegut... però aquest lloc, el conec tan bé com els cordons de les meves sabates.

El paisatge és blanc i no de neu; és blanc per la boira gebradora. Una boira gebradora que en 4 anys que fa que pujo a Calaf, només havia tingut el gust de veure-la 1 vegada. Avui ens hem retrobat i l'he pogut fotografiar; quina sort!!!

La boira gebradora ens ha regalat postals magnífiques, moments curiosos, moments gèlids, ...

Mentre dinava, mirava la televisió (a la sala de mestres tenim tele!), el Francesc Mauri anunciava que duraria l'anticicló, m'he preguntat "quin anticicló?"; es veu que mentre duri, a Calaf tindrem boira gebradora. L'home del temps ha posat el mapa ple de sols i m'he tornat a preguntar "quin sol? aquí dalt no sabem què és el sol".

A les 5 quan he plegat de l'escola, m'he acomiadat dient: "vaig a veure el sol!". He baixat i l'autovia he trobat el meu amic, el sol.

Pic Peric, les fotos

El pic Peric amb els Amics

13 de juliol del 2008.

Havia d'anar amb els de la Clau al Bessiberri, no sé si el Sud o el Nord, segurament haguessim anat sobre la marxa. Però no sé per quin motiu es va anul·lar la sortida. Una "veu amiga" em va convidar anar, amb els Amics Ciclistes, al pic Peric (2810 m) situat al Capcir (Catalunya Nord); i doncs... anem-hi!

Sortida tranquil·la, moooolt tranquil·la, sense gens de cruiximent (altrament dit "agulletes"), bé, algú es recordarà tota la vida de nosaltres.
El millor de la sortida... la companyia i sobretot, el fart de riure que ens vam fer amb el barret de lluentons d'un pescador.
El pitjor: la boira collonera que no deixava veure el paisatge.

Bé, alguns encara ens deuen esperar per dinar!

Més crònica un altre dia

Els krapoles pedaleros de foc.

Aquests "krapoles" de ciclistes, bé menys els que van de "bonito", vam fer els "Pedals de Foc" el passat cap de setmana (4, 5 i 6 de juliol). El bon rotllo i la disbauxa, va regnar entre nosaltres, mentre l'Elsa era a casa i de rebaixes.
La volta va ser de 220km amb més de 5.000m de desnivell. Tot i això, aquests intrèpids "krapoles", ho vam superar quasi sense despentinar-nos. El fet un demostra que cada dia sortiem els últims, ben dormits, esmorzats, cagats i pixats. I els que anaven arribant darrere nostre, ja ens trobaven entaulats en algun bar proper. Sempre amb la cervesa als dits.
El Bru el primer. Aquest si que les va passar putes, tot el dissabte sense beure ni fumar. El noi estava mig borni i flaquejant. Ara, en arribar a la civilització, ja va recuperar el nivell d'alcoholèmia i de fum.
I d'en Jep, que dir d'en Jep. Aquest si que totes li ponen. Arriba a la cargolina i ja troba el dinar fet i el catre calent. Això si que és estar a la Glòria. No m'estranya que arrii tant en bicicleta.
Benu, una bona experiència i molt contents d'haver fet aquesta ruta.
Salut!

Jordi Coma

Per la Roser, el Sergi i l'Eugeni.
Malgrat tot, unes grans i belles persones. Ells són els "meus" nens de Calaf; he estat 3 anys amb ells i els que m'hi estaria! Però ja ho diuen... totes les coses bones s'acaben...
Amb ells podria escriure un llibre de vivències però seria una mica massa llarg... des de l'invent de la cadira de rodes a l'excursió de St. Adrià del Besòs fins els canvis d'ulleres dels bessons; passant per les avaries de l'ascensor...

En fi, que us estimo molt i fins sempre...

Pujar pinyons i baixar plats!

Benvinguts i benvingudes al meu bloc!

Després de varis intents, ja el tinc!

Sobre la foto... què dir? sóc jo amb una bici que no és meva i amb una indumentària que, tampoc, és meva...
Començo el bloc dedicant-lo a tots aquells i aquelles que, ara mateix, estan suant els "Pedals de Foc".