La volta va ser de 220km amb més de 5.000m de desnivell. Tot i això, aquests intrèpids "krapoles", ho vam superar quasi sense despentinar-nos. El fet un demostra que cada dia sortiem els últims, ben dormits, esmorzats, cagats i pixats. I els que anaven arribant darrere nostre, ja ens trobaven entaulats en algun bar proper. Sempre amb la cervesa als dits.
El Bru el primer. Aquest si que les va passar putes, tot el dissabte sense beure ni fumar. El noi estava mig borni i flaquejant. Ara, en arribar a la civilització, ja va recuperar el nivell d'alcoholèmia i de fum.
I d'en Jep, que dir d'en Jep. Aquest si que totes li ponen. Arriba a la cargolina i ja troba el dinar fet i el catre calent. Això si que és estar a la Glòria. No m'estranya que arrii tant en bicicleta.
Benu, una bona experiència i molt contents d'haver fet aquesta ruta.
Salut!
Jordi Coma
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada