Per la Roser, el Sergi i l'Eugeni.
Malgrat tot, unes grans i belles persones. Ells són els "meus" nens de Calaf; he estat 3 anys amb ells i els que m'hi estaria! Però ja ho diuen... totes les coses bones s'acaben...
Amb ells podria escriure un llibre de vivències però seria una mica massa llarg... des de l'invent de la cadira de rodes a l'excursió de St. Adrià del Besòs fins els canvis d'ulleres dels bessons; passant per les avaries de l'ascensor...

En fi, que us estimo molt i fins sempre...